454, fue compuesta por Wolfgang Amadeus Mozart en Viena el día 21 de abril de 1784. La Sonata para violín n.º 32 en si bemol mayor, K.D'acord amb una història explicada per la seva dona, Constanze Mozart, l'emperador Josep II d'Habsburg va veure el full buit a través de les seus binocles d'òpera i al final del concert va fer cridar a Mozart, el qual li va explicar la situació. Com Mozart segurament tenia la part per a piano en el seu cap i no li va donar temps a escriure-la, en el concert va tocar amb un full de paper pautat en blanc posat en el faristol del piano, probablement amb l'objectiu de fer una broma als espectadors. La sonata fou composta per a la violinista virtuosa Regina Strinasacchi de Màntua, amb la intenció d'interpretar-la amb ella el 29 d'abril de 1784 en un concert en el Teatre Kärntnerthor de Viena. La sonata és també coneguda amb el sobrenom de «Sonata Strinasacchi». Va ser publicada per Christoph Torricella en una sèrie de tres sonates (juntament amb les Sonata per a piano núm. 454, fou acabada per Wolfgang Amadeus Mozart a Viena el dia 21 d'abril de 1784. These works can take a bit of muscle – think of Perlman and Barenboim – but beauty of tone is a sine qua non. Without invoking the name of Sitkovetsky’s revered father, I can think of various Mozart sonata recordings by Russians that give me more pleasure: Kogan and Ginzburg in K376 Oistrakh senior and Yampolsky in K454 Oistrakh junior and his wife in several of their complete set. At times when he is playing at only moderate volume, he produces some agreeable, if metallic, colours.

I suspect that I would have reservations about his bullish approach in any case, but it is difficult to know how much I am being put off by purely mechanical factors. Having heard Sitkovetsky only recently in concert, I know he has quite an astringent sound, but it seems to be made much more edgy by the recording.

My problem is the aggression that I hear emanating from the violin at the very outset, in the A major Sonata K305. He and Dmitry Sitkovetsky met through a festival in Italy and have since given a number of concerts. I very much like the piano playing of Antonio Pappano, best known as music director of Covent Garden and the Santa Cecilia Orchestra in Rome. Musicians: Dmitry Sitkovetsky (violin) Antonio Pappano (piano)Īs this disc is labelled ‘Vol.1’, I hope the recording team will reconsider its engineering policy before the next volume – especially since there is nothing wrong with the venue, Potton Hall in Suffolk, a proven place for chamber music.

Mozart sonata in b flat major k 454